La festa de Corpus era una de les més importants del calendari cristià medieval, i també del modern. D’aquí van sorgir els diferents elements que després conformaran el bestiari popular. Documentats els elements des de ben antic, i s’incorporen a la Festa per conformar el seguici de la Festa del Renaixement.

La Cucafera és l’element més representatiu del bestiari tortosí, present en les celebracions des de l’edat mitjana, quan la portava la Confraria de Sant Pere dels Pescadors. Mai no hi pot faltar quan la ciutat està de festa.

Tonino Guerra definia els seus moviments com «papallones alliberades de les mans de Sansepolcro». Per quart any consecutiu, aquest prestigiós grup d’abanderats torna a la Festa del Renaixement, portant amb ell més de set dècades d’història. Considerats els precursors de l’art de l’oneig de banderes a Itàlia, són el grup més antic del país.

A banda dels exercicis tradicionals recollits als manuals històrics, les seves coreografies s’inspiren en les formes harmòniques i les geometries del gran Piero della Francesca, fill il·lustre de Sansepolcro. Cada bandera que onegen, a més, ha estat pintada pel mateix abanderat, fet que converteix cada peça en una obra única i personal.

Per tercer any arriba a la Festa del Renaixement aquest importantíssim grup d’abanderats, el més antic d’Itàlia. A més dels exercicis codificats als manuals, els abanderats s’inspiren en les geometries del fill més il·lustre de Sansepolcro, Piero della Francesca, amb la particularitat que cada abanderat s’ha pintat la seva bandera.

Amb una rigorosa formació composta per instruments d’època i desplegant un gran repertori de musical, La Suterranya evoca amb solemnitat l’esperit i la riquesa cultural del període renaixentista. Convida l’espectador a endinsar-se en un viatge sonor ple de matisos, on la tradició es fa present i el temps sembla aturar-se.

Amb solemnitat, la formació de trompetes heràldiques i percussió del senyor Veguer obre i anuncia les cerimònies i actes més destacats.

Els cavallets lluiten, fan sonar els picarols i ens recorden les lluites per la conquesta, a càrrec de Ramon Berenguer IV, de Tortosa.

dijous 16 a les 23,00h Pl. Mossèn Sol

divendres 17 a les 20,15h Pl. Sant Joan, 20,45h Pl. Mossèn Sol, 23,00h Pl. Absis, 23,30h Clos del Riu (Ruta 3)

dissabte 18 a les 21,00 h Pl. Estudis, 21,30h Pl de la Cinta i 23,30h Clos del Riu (Ruta 3)

Personatges singulars i goliards errants que, fugint del rigor de la vida monàstica, viatgen de ciutat en ciutat buscant l’aventura. Aquests trobadors del Nord tornen al festival per oferir-nos les seves músiques tradicionals. 

Arriba per primer cop a la Festa aquest grup versàtil, capaç d'interpretar i recrear una gran quantitat de Danses i Músiques del món àrab, de l'Orient Mitjà i d'al-Àndalus. Format per 3 músics i una ballarina que utilitza elements diversos com el sabre, i culmina amb la dansa sufi-mística.

Espectacle d’animació itinerant a càrrec de vuit músics de folk tradicional. Amb tarotes, gralles i ritmes vibrants, transformen l’espai urbà en un escenari viu ple d’alegria, festa i complicitat amb el públic.

L'Orde de l'Atxa és encara avui el símbol de les dones de Tortosa. Se'ls concedí per la defensa que van fer de Tortosa recentment conquerida: després de la conquesta de Tortosa, Ramon Berenguer IV va marxar a conquerir Lleida i Tortosa va quedar desguarnida. Els enemics van intentar reconquerir-la i les dones es van reunir en assemblea en una església i decidiren armar-se i posar-se a les muralles per aparentar molta tropa. Aquest episodi està descrit al col·loqui tercer per Cristòfol despuig. Tortosines, unius en la defensa de la ciutat i de la seva gent!

Entre 1450 i 1750, moltes regions d'Europa van patir la cacera de bruixes. Els càlculs més ponderats apunten la xifra de 110.000 persones processades i de no menys de 60.000 execucions. Les víctimes foren majoritàriament dones pobres, sovint velles, que vivien soles. A Catalunya es van produir més de 400 execucions. Tot i que s'han document processos als segle XV i XVI, la repressió va prendre un caire generalitzat i massiu durant els anys 1616-1622. I vosaltres, us voleu unir a la caça de bruixes?

Quan el Bruixot de les Bombolles travessa les portes de la muralla i arriba a la ciutat, omple places i carrers de màgia efímera i embruixa a tota la gent però, poc a poc, els nens i nenes se li acosten i ell, amb les escames de drag,fa meravelloses figures.

divendres 17 i dissabte 18 a les 20,00h sortida Pl. dels Estudis (Ruta 1), 21,30h Pl. Escorxador i 22,00h Pl. Immaculada

Les banderes dels antics trasts de defensa de la ciutat tornen a enlairar-se amb força i elegància gràcies als abanderats, que les fan dansar amb coreografies plenes de destresa i simbolisme. Les seves actuacions, plenes de color i moviment, esdevenen un veritable espectacle per als visitants, enriquit amb l’acompanyament vibrant de la dolçaina i el tabal, que hi afegeixen l’encant de la música tradicional.

Des del 2010 en recreacions històriques, aquest grup de música-espectacle reviu l'esperit dels alans, el poble del Caucas que l'any 409 va fundar un regne a la península Ibèrica. Inspirats en la història del rei Ataces i la princesa Cindazunda —un llegat de pau que encara perviu en escuts com els de Coïmbra o Alenquer—, els trobadors actuals despleguen una personalitat enèrgica, rítmica i aventurera. Amb l'objectiu de conquerir públics nacionals i internacionals, fusionen passat i present per perpetuar aquesta història antiga com un llegat musical atemporal per a tothom.

divendres 17 a les 20,45h Pl. dels Dolors, 21,15h Pl. Mossèn Sol, 24,00h Clos del Riu, 01,30h Pl. Escorxador

dissabte 18 a les 12,15h sortida Pl. Estudis (Ruta 1), 19,00h Pl. Immaculada, 19,30h Pl. Escorxador, 21,15h Pl. Sant Joan, 21,45h Pl. dels Dolors, 01,00h sortida Pl. dels Estudis ( Ruta 1 ) i 02,30h Pl. Mossèn Sol

diumenge 19 a les 21,30h Pl. Sant Joan 

L'Ahidous és un ball i cant col·lectiu tradicional del poble amazic, originari de l'Atles marroquí, amb el qual homes i dones celebren la vida i les fites comunitàries. Els participants formen cercles o ones units espatlla amb espatlla, movent-se a l'uníson al ritme vibrant de tambors bendir, aplaudiments i poemes tradicionals.

divendres 17 a les 21,00h Clos del Riu i a les 22,00h c/ Sant Felip Neri

dissabte 18 a les 20,00h Clos del Riu i a les 21,00h c/ Sant Felip Neri

Al ritme del metrònom, A TEMPO ens submergeix en la Tortosa del segle XVI. A través del personatge de Thoinot Arbeau, l’espectacle combina recreació històrica, chansons i danses renaixentistes — com pavanes i gallardes— per oferir un tast culte i musical.

dijous 16 a les 23,45h Pl. Catedral, 24,30h Pl. Sant Joan

divendres 17 a les 20,00h Pl. Sant Joan, 00,00h Pl. Absis, 01,30h Pl. Absis

dissabte 18 a les 19,45h Pl. Sant Joan, 24,00h Pl Absis, 01,30h Pl. Absis

L’any 1527, uns músics expulsats de palau i una companyia de comediants refugiats s’enfronten a la plaça per aconseguir la feina de dinamitzar el casament dels nobles Joan Aldana i Magdalena d’Amic. Per guanyar, decideixen unir forces i aliar-se amb el públic per crear una actuació musical i teatral inèdita. L’enginy i la col·laboració dels espectadors seran la clau per captivar la noble família i endur-se l’honor de la gran vetllada. 

Danses i música amb joglars del terme de Tortosa, que glossen històries cavalleresques, amoroses i burlesques. Transmeten amb la seva música l’alegria i les ganes de ballar. 

Grup de música antiga que recupera el patrimoni medieval i renaixentista amb una mirada fresca i propera. Combinant instruments d’època, cant i una gran força escènica, recreen el dinamisme dels antics joglars, connectant el rigor històric amb el públic d’avui en un viatge sonor pels versos i les melodies del segle XVI. 

Un grup de bruixes de barri, armades amb herbes estranyes, encanteris absurds i molta ganes de safareig, envairà els carrers de la festa. Lluny de fer por, aquestes ,cotiuoses i trapelles fetilleres provocaran el riure de tothom amb les seves endevinacions fallides, pocions sospitoses i xafarderies històriques, convertint el públic en el confident ideal de tots els seus embolics i tafaneries. 

Una esbojarrada i divertida proposta itinerant on un grup de dones “peculiars” farà tremolar els carrers amb el seu caràcter i xafarderies. Amb un llenguatge afilat, situacions absurdes i una gran dosi d’ironia, aquestes singulars ciutadanes trencaran el protocol de la festa per buscar la complicitat del públic, capgirant la quotidianitat de l’època a través de l’humor i la sàtira més descarada. 

Colpidora incursió històrica itinerant que mostra la crua realitat dels malalts extramurs del segle XVI que buscaven empar i caritat. Marcats pel so dels seus lledons d’avís, trenquen la sumptuositat de la festa amb gran realisme. Sobretot... que no et toquin!

Passacarrers de foc, llum i moviment que transforma la nit en una cerimònia itinerant. Una posada en escena impactant amb flames i música que evoca ritus ancestrals en una experiència completament immersiva.

Un llenç viu que recrea el passeig cerimonial d’una sumptuosa cort del segle XVI. Aquest recorregut itinerant destaca per la majestuositat, els rics vestitges i la solemnitat de les esferes imperials de l’època. 

Provinents de Tomar (Portugal) i amb una proposta acústica potent de percussió, bouzouki, tarota i gaita de foles, fusionen melodies històriques i tradicionals per crear una autèntica atmosfera de festa que convida a ballar.